 |
Rutes en cotxe 4x4
Antiga ruta dels contrabandistes
Ruta de Bescaran als llacs de la Pera
Ruta del dolmen
|
 |
Rutes a cavall (a20km) Hipica Horse
Excursions
Classes per grups o particulars
Lloguer de “box Stall”
Pupillatges
|
 |
BTT, Rutes en bicicleta pel Parc Natural Cadí-Moixeró |
Tuixén-Josa del Cadí-Coll de Jovell-Cornellana-Fornals-Moli de Fornals-Tuixen, 4 hrs (Alt Urgell)
Bagà-Murcarols-Coll de Bena-Gisclareny-Coll de Turbians-Bagà, 4 hrs (El Berguedà)
Riu de la Cerdanya-Refugi del Serrat de les Esposes-Refugi dels Cortals de l, Inga-Sant Serri de Coborriu-Riu de Cerdanya. 3 hrs 30 mins (La Cerdanya
 |
Shopping Andorra i Centre Caldea (a 20 km)
La tradició comercial d’Andorra té fama mundial gràcies a les més de 2.000 tendes i comerços moderns de que disposa, a la calidad dels seus productes, als preus més competitius, a la seguritat ciutadana i a la flexibilitat horaria. Si bé hi ha comerços per tot el país, la majoria es concentra a Andorra la Vella, Escaldes-Engordany i al Pas de la Casa. A Sant Julià de Lòria es concentren grans centres comercials.
|
L’electrònica domèstica i la informàtica, és a dir, aparells de vídeo i adudi, càmares fotogràfiques, ordinadors i agendes electròniques són més econòmiques a Andorra que a España.
Al Principat hi ha molts comerços on trovar-los.
Moda, perfums, joyes, música, gastronomía i articles esportius.
|
 |
Activitats a l’aire lliure La Rabassa (Andorra) a 30 km
El TROBOTRONC, conegut temàticament amb el nom d’Alpine Coaster, és el tobogán alpí més llarg del món amb 5300 m de recorregut i uneix el Camp de Tir amb el Camp de Neu.
|
Amb un desnivell de 400m i 5 km de recorregut, el tobogán, s’ha convertit en el remontador mecànic per cable, més llarg del món i sense dubtar, será una de les activitats més atractives tant per majors com per nens al País dels Pirineus.
La nova atracció permet recorrer d’una forma atractiva l’entorn del bosc de la Rabassa, circulant per damunt d’un trineu que es mou per raíls d’àcer. Una proposta de diversió segura, respectant l’entorn i apta per a tots els públics, permet una prespectiva totalment nova des del bosc de La Rabassa i el seu interior. A més, el Tobotronc connecta dos espais de Naturlandia; El Camp de Tir i el Planell de Conangle.
El Trineu té capacitat per a dos cupants, i el que seu darrera és l’encarregat de dominar la màquina mitjançant dues palanques, que ajuden a frenar en les corves o aquells desnivells os s’adverteix per senyals, aminorar la velocitat. La nova atracció dispose de 100 vagons o trineus en els quals pot viatjar una o dues persones al preu de 8.50 € i de 5.50 (tarifes 2008) pels menors de 12 anys, sempre han d’acompanyar-los adults. A més, hi haurà forfaits de fins 10 viatges amb preus més asequibles quan més alt sigui el nombre de viatges. |
Esglèsia de Sant Vicenç d’Estamariu
|
|
Aconsellem, no anar-se del poble, sense visitar la nostra impressionant Esglèsia Romànica de Sant vicenç d’Estamariu, temple de planta basilical amb pintures romàniques del segle XII. Les úniques conservades “in situ” a l’Alt Urgell.
Es una esglèsia románica, al costat del cementiri vell, a la carretera que va fins a Bescaran. Era un lloc de culte fins desprès de la Guerra Civil (1936-1939), on s’hi celebraven els oficis de difunts, abans que s’ensorrara la seva coberta de fusta (1950) que era un exemplar únic en tota la regió. De planta basilical, amb tres naus, la gent més gran recorda que sempre ha vist la nau del migdia i el seu ábside inutilitzats.
L’àbside de la nau central és semicircular amb tres finestrals, decorat exteriorment per un friso d’arquets llombards. L’Absiol del costat nord va desaparèixer junt amb la seva nau. L’Absiol del sud ens ofereix, exteriorment, un finestra cega.
La disposició dels “sillars” allargats, colocats en filera uniforme, es coneguda entre la gent del país, com la “lligada de gavatx”.
La construcción de l’Esglèisa pot datar-se a finals del s.X o principis del s.XI, quan arriben les primeres influències de les formes llombarde a l’arquitectura del nostre país. Segurament, la construcció original resolí la primitiva coberta amb una voltade canó semicircular en la nau central i amb voltes de quart de cercle en les naus laterals. La destrucció de la coberta de la nau central va donar pas a una sol.lució de fusta que va durar fins 1950.
Part de l’ornamentació interior d’aquesta esglèsia es trova al Museu d’Art de Catalunya, on poden contemplar el Baldaquí i un retaule pintats per l’anomenat Mestre d’Estamariu al segle XIV.
|
Parc Olímpic del Segre
El Parc Olímpic del Segre està situat al costat del centre històric monumental de La Seu d’Urgell (Lleida), ciutat del Pirineu de gran vitalitat es manifesta en nombrosos aconteixements culturals i esportius qua anualment s’hi celebren.
El Parc del Segre compta amb dos Canals de piragüisme, canal d’aigües tranquil.les de 800 m de llarg i el d’aigües braves de 500m llarg, amb una pendent de 6.5 m i caudal regulable de 5 a 15 m·/s
Pel confort i benestar dels seus usuaris, les instal.lacions tenen vestuaris, dutxes d’aigua calenta i sistemes de neteja de material personal (vestits i botes de neopré, salvavides, cascs..) Gràcies a la seva concepció dinámica, el conjunt d’infraestructures del parc es presta a una utilització intensiva, facilitat-ne l’agrupament de participants segons el seu nivel (iniciació, pefeccionament, especialització…) Un sistema de remunts mecànics únics en el món i una minicentral eléctrica que en regula el caudal d’aigua, n’asseguren l’activitat durant tot l’any. El conjunt, compta, per últim, amb un edifici administratiu i de serveis. Hangars pel dipòsit o lloguer de les embarcacions, kayak, canos, rafts, open-kayak, hydrospeeds, etc..
A més de les activitats acuàtiques, el parc ofereix un ampli ventall de possibilitats: bicis de muntanya, visites culturals i excursions a peu, dirigides per monitors diplomats. El disseny del Parc Olimpic permet diferents col.lectius escolars, empreses, joven.. realitzen activitats amb programes diversos.
|
Museu Diocesà de La Seu |
|
VISITA AL CONJUNT CATEDRALICI:
Claustre, Museu, Esglèsia de Sant Miquel, Catedral
De JUNY a SETEMBRE
laborables i Dissabtes: 10-13h / 16- 19h / diumenges i festius: 10-13h
d’OCTUBRE A MAIG
laborables i Dissabtes: 10-13h / 16-18h / Diumenges i festius: 10-13h
Pidan:
Servei gratuït de audioguia disponible, prèvi deposit de DNI.
Servei disponible al Museu.
Servicio gratuito de audioguía disponible previo depósito de un documento de identidad. Servicio disponible en el Museo.
ENTRADA
Individual: 3 Euros
Grup (de 10 o més): 2.5 Euros
Grups de Col.legis: 1 Euro - Menors de 14 años: 0 Euros.
DIRECCIÓ
MUSEU DIOCESÀ D’URGELL
25700 LA SEU D’URGELL -Lleida- Espanya
|
 |
Pesca
l’ hotel està situat a 5 km de4l riu Segre, lloc ideal per a la pesca de la truita de riu.
La temporada de pesca en el riu Segre, va des del mes de febrero fins 31 d’octubre. Per poder pescar és necesita, obligatoriament, la llicència de pesca catalana i el ticket del coto, ja que el riu està acotat per la societat de pesca Bassella-Oliana. |
El coto de Bassella-Oliana està tancat els dimecres. Es per això que els proposem, per aquest dia, poder gaudir de la pesca al coto d’Organyà.
Una altra possibilitat, és practicar la pesca a l’Embassament d’ Oliana, on es pot pescar tot l’any. La documentació obligatoria és la mateixa que per pescar al riu, encara que els tickets del coto són diferents.
|
 |
Bolets
Amb l’arribada de la tador, apareixen en els nostres boscos, unes fruites extranyes, però atractives: els bolets. Alguns són perillosos, però gran part d’ells, els més buscats, són molt apreciats. |
Cada any, en som més els que sortim a la muntanya en busca d’aquests petits tresors, uns per plaer de recollir-les i disfrutar al mateix temps del bosc i respirar “aire pur”, altres pel seu innegable plaer gastronòmic i altres pel seu valor pecunari, és clar.
La sortida dels bolets té molt a veure amb les condicions climatològiques de la tardor, principalment la pluja (sobre tot, desprès de l’estiu) així que si plou una mica, els aficionats a aquest “esport” disfrutaran d’una tardor molt bona.
|
Festes populars Bassella
Festes Majors
Aguilar: segona quinzena de maig
Altés: Primera quinzena de setembre
Bassella: Segona quinzena d’agost
Castellnou: Primera quinzena d’octubre
La Clua: Segona quinzena d’octubre
Ogern: Segona quinzena de setembre
Mirambell: Primera quinzena d’octubre
|
Festes populars Cava
Festes Majors
Ansovell: Primera quinzena de novembre
El Querforadat: segona quinzena d’Agost.
Aplec del Boscalt. Un dels aplecs més populars i concorreguts de l’Alt Urgell, és el de la Mare de Déu del Boscalt, ermita situada a poc més d’un kilòmetre d’Ansovell, dirección al Cadí. La Festa es celebra la primera setmana de setem bre. Al Boscalt, a més del magnífic paisatge, poden comptemblar un enorme boix, exemplar excepcional de més de dos-cents anys de vida.
|
Festes populars Josa i Tuixén
Festes Majors
Josa: Primera quinzena de setembre
Tuixén: segona quinzena de setembre
Tuixén : segona quinzena d’octubre
Aplecs
Sant Jaume: Segunda quinzena de juliol
Fires
Fira de la Vall. Primera quinzena de desembre |
Festes populars Estamariu
Festes Majors
Estamariu: Primera quinzena d’octubre
Fígols i Alinyà
Festes Majors
Alinyà: Primera quinzena d’agost
L' Alzina d' Alinyà: Primera quinzena d’agost
Fígols: Primera quinzena de setembre
"Aplecs" i tradicions
Santa Pelaia:dissabte de Pascua Granada. "Ball Pla" de Alinyà: Primera quinzena d’Agost |
Festes populars Montferrer y Castellbò
Festes Majors
Aravell. Primera quinzena de maig
Bellestar. Segona quinzena d’octubre
Castellbò. Primera quinzena d’agost
Guils del Cantó. Segona quinzena d’agost
Montferrer. Segona quinzena d’agost
Vilamitjana. Segona quinzena de juliol
"Aplecs” i tradicions
Mare de Déu de la Trobada. Dilluns de Pascua Florida
Sant Marc (Bellestar). Segons quinzena d’abril
Sant Joan de l' Erm. Segona quinzena de juny
Sant Joan de l' Erm. Segona quinzena d’agost.
Des de l’any 1996 es celebren a Castellbó i Josa de Cadí, unes jornades dels Refugis Càtars. Els actes inclouen conferències i taules rodones, però també rutes, animació, mercat medieval i teatre, amb la representació de Cercamón, de Lluís Racionero, en les ruïnes de Costoja, ambientada en l’època medieval.
Jornades de Refugis Càtars: Primera quinzena d’agost.
|
Festes populars Peramola
Festes Majors
Nuncarga: Primera quinzena de setembre
Peramola: segona quinzena d’agost
Tragó: Primera quinzena d’agost
"Aplecs" :
Castell-llebre: segonza quinzena d’abril
Tradicions de Carnaval.
"Ranxo". Dimarts de Carnaval |
Festes populars La Seu d'Urgell
Festes Majors
La Seu d' Urgell. Ultim diumenge d’agost. Cal destacar el “Ball Cerdà”, que es balla el diumenge de Festa Major a migdia.
Arts i tradicions
Calderada de Sant Antoni. 17 de Gener, entre tradiciones que es mantenen vives a La Seu cal destacar la “Calderada” de Sant Antoni, que reparteix 4.000 raccions d’escudella cuinada pels granjers del municipi.
El Retaule de Sant Ermengol: Es representa anualment en el Claustre romànic de la Catedral de La Seu.
Dimarts i Dissabte, mercat
Dijous Gras a Castellciutat
Processó de Divendres Sant
"Caramelles". Diumenge de Pascua
Festival de Música Joan Brudieu.
Juliol i agost.
"Trobada" de joves acordeonistes de l ‘Alt Urgell. Juliol
Fires
Fira de Sant Ermengol.
Durant la segona quinzena d’octubre, es celebra la centenaria Fira de Sant Ermengol, que inclou la fira de formages artesans del Pirineu, on es poden degustar les més diverses varietats d’aquest producte, procedents del País Vasc, Navarra, Aragó, Catalunya i França. El certamen inclou també, la fira d’esquí nòrdic i la mostra de productes autòctons del país.
Mercats:
Dimarts i dissabte.
El mercat, que té lloc els dimarts i dissabtes, atreu gent vinguda de tot l’Alt Urgell, de la Cerdanya i d’Andorra.
Tant la fira com el mercat tenen el seu origen a l’Edat Mitjana. |
Festes populars La Vansa y Fórnols
Festes Majors
Adraén: Primera quinzena de novembre
Cornellana: Segunda quinzena de juny
Fórnols: Segona quinzena de novembre
Els Garrics: Primera quinzena de setembre
Ossera: segona quinzena de juny
Sisquer: primera quinzena d’agost
Sorribes: Primera quinzena d’agost
Aplecs:
Sant Salvador (Adraén):
Primera setmana d’agosto
Sant Marc en Fórnols:
Primera setmana de maig
|
|
 |
Caminades a peu
Ansovell-Santuari del Boscal-Ansovell, 50 min (Alt Urgell) |
Tuixen-Planells de Sastró-Tuixen, 1 hora 30 min (Alt Urgell)
Coll de Pal- La Tossa, 1 hora 30 min d’anada i 1 hora 15 min retorn (El Berguedà)
Saldes-Castell de Saldes- Saldes, 50 min (El Berguedà)
Estana-Prat del Cadí, 1 hora d’anada i 45 min de retorn (La Cerdanya)
Urus-Coll de Jou, 2 hors 30 min d’anada i 2 hores de retorn (La Cerdanya) |
 |
Rafting, Hidrospeed, Piragüisme (a 10 km)
Parc del Segre |
 |
Golf (a 15 km) Camp d’ Aravell
El Club, Aravell Golf està situat a 15 km del Principat d’Andorra i a 5 km de la Seu d'Urgell, |
en una amplia vall a 700 m de altitud i amb una vista impresionant sobre la Serra del Cadí. La seva situació excepcional i el seu microclima fresc i sec , que permeten practicar el golf tot l’any amb un n green en perfecte estat.
Recorregut
18 Forats - Par 71
Extensió
45 hectárees de terreny
Longitud
Barres Blanca : 6.155 m
Barres Grogues : 5.872 m
Barres blaves : 5.327 m
Barres Vermelles : 4.936 m
|
Karting El Pla (a 20 km) |
|
El circuit està ubicat en El Pla de Sant Tirs (Lleida) a 15 min del Principat d’ Andorra, a 55 km de Puigcerdà i a 150km de Barcelona. El circuit de Karting El pa és, actualmente, un dels més llargs de Catalunya, amb una pista de 1360m de llarg i 8 m d’ample, amb dos traçats alternatius.
|
 |
Activitats a l’aire lliure La Rabassa (Andorra) a 30 km
La Molina
Canaro
Zona: Andorra
Grandvalira
Zona: Andorra
Ordino - Arcalis
Zona: Andorra
Pal - Arinsal
Zona: Andorra
Pas de la Casa
Zona: Andorra
Peretol
Zona: Andorra
Soldeu El Tarter
Zona: Andorra
Vallnord
Zona: Andorra
|
 |
Pica pica, “montaditos” a la Terrassa de l’ hotel de diumenge a dijous |
Tant els natius d’Estamariu com els d’adopció, han fet un art del saber de “tapes”.
Bé empeus, a la barra del bar, sentats a la fresca de la Terrassa, la gent ha sabut com difrutar –ne , amb una copa i una tapa, fent d’aquesta una activitat d’allò més agradable i gustosa, lligada a l’esbarjo i a l’estar amb amics.
|
 |
Casc antic de La seu i Parc del Segre (a 5 km)
La Seu d’Urgell és una ciutat i municipi español, situat als Pirineus catalans, capital de la comarca de l’Alt Urgell (Catalunya), cap de partit judicial, seu de l’Obispat d’Urgell i seu de l’antic Comptat d’Urgell, abans d’expandir-se cap al sud.
Es trova dins de l’àmbit territorial de l’Alt Pirineu i Aran. Es la ciutat més poblada de la comarca i de l’ ATF, concentrant el 17.4 % de la població. |
Situat en l’interfluvi del riu Segre i el riu Valira, poc abans de la seva confluencia, en una petita Terrassa, fluvial, a continuación del Pla de les Forques.
La ciutat forma part de l’ Urgellet, comarca natural pirinaica, formada per 16 municipis de l’Alt Urgell i que conjuntament amb Andorra, corresponia al territorio del Comptat d’Urgell, amb capital a La Seu d’Urgell, fins la seva expasió al Sud.
L’Alt Urgell és la porta natural a l’Estat d’Andorra. Bona part de la pujança d’aquesta ciutat, dins de l’àmbit de l’Alt Pirineu i Aràn, es deu a la importancia demográfica i económica d’Andorra.
Els patrons d’aquesta ciutat són: Sant Ot d’Urgell, Sant Sebastià, La Mare de Déu d’Urgell, mentre que la Verge de Núria i Sant Ermengol són els patrons de la Diocesis d’Urgell, però en el cas de Sant Ermengol, té una presencia més destacada en la ciutat que la resta de patrons. Provablement aquest sigui el motiu que existeixen varis events al llarg de l’any, dedicats a Sant Ermengol com la Fira de Sant Ermengol, una de les més antigues de Catalunya i el Retaule de Sant Ermengol
|
 |
Parc dels búnquers de Martinet i Montellà
|
Durant els anys quaranta, en els Pirineus en va construir una impressionant línea de defensa que, durant molt de temps, ha estat envoltada pel secret militar.
Un secret molt molt guardat i oblidat. Ara, el Parc dels Búnquers de Martinet i Montellà, situate al cor de la Cerdanya, diposa per tot el públic algunes d’aquestes fortificacions de ciment
Veritables fortalesses del segle XX – adaptades i preparades pper ser visitades en el marc de proposta turística i cultural diferent.
|
 |
Museu del Tabac Andorra
|
Aquest museu està ubicat a l’antiga fàbrica de tabacs Reig, emblemàtic edifici de principis del segle XX, situat a Sant Julià de Lòria, va estar en funcionament des de 1909 fins 1957. |
 |
Caça
Lleida disposa de quatre reserves de caça i tres zones de caça controlada que podrán satisfer els més experts i on trobareu especies tant apreciades com la perdiu, senglar, perdiu vermella, conill, ànec i tort.
|
Per a practicar aquest esport és necessari conèixer la llei de caça i els reglaments interns de les societats privades de caçadors. La llicència de caça és el document nominal i intransferible d’obligada possessió per la pràctica de la caça dins del territorio català. S’obté mitjançant l’abonament d’una taxa, que esreinverteix en la gestió, conservació, repoblació i vigilancia de la caça i hábitats. Existeixen diversos tipus de llicències:
Caça amb armes de foc o similars
Caça sense armes de foc o similars
Les llicències s’expedeixen a les Oficines Comarcals i Delegacions Territorials del Departament de Medi Ambient d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, i en les oficines de les representacions territorials de la Federació Catalana de Caça de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.
|
Festes populars Alàs y Cerc
Festes Majors
Alàs: segona quinzena de juliol
Cerc: Primera quinzena de juny
Ortedó: Primera quinzena d’octubre
Torres: Segunda quinzena de setembre
Vilanova: Primera quinzena d’ agost
"Aplecs" (Romeries):
Les Peces: dilluns de Pascua
Segars: Primer diumenge desprès de Pascua
|
Festes populars Arsèguel
Podem considerar a Arsèguel com la capital catalana de l’acordió. Des de l’any 1976 s’hi celebra cada estiu, la Trobada dels Acordionistes del Pirineu. Si ho desitgen poden pasar-se tota la nit escoltant tradicionals melodies de tot el món.
Fruit d’aquest festival va nèixer el Museu de l’Acordió, que conserva i expon desenes d’instruments, molts dels quals han estat cedits per les families de tradicionals acordionistes que, amb la seva música, havien fet ballar a diverses generacions de pirinencs.
Festes Majors
Arsèguel: Primera quinzena d’agost
"Tobada amb els Acordionistes del Pirineu” Primera quinzena de juliol
|
Festes populars Cabó
Festes Majors
Cabó: Primera quinzena d’agosto
El Pujal: Primera quinzena de setembre
El Vilar: segona quinzena de setembre
Arnaldeta de Caboet. Cada any, durant la festa Major de Cabó (primera quincena d’agost), l’associació Amics de la Vall de Caboet, escenifica l’obra de referències històriques “Arnaldeta de Caboet, pubilla de les valls d’Andorra en temps dels Càtars”, original d’Estev Albert, en la qual participen nombrosos veïns del municipi,
Representació de “Arnaldeta de Caboet”: Segona quinzena d’agost
|
Festes populars Coll de Nargó
Festes Majors
Coll de Nargó: segona quinzena de juliol
Gavarra: segona quinzena de setembre
Les Masies de Nargó: Primera quinzena d’octubre
Montanissell: Primera quinzena d’octubre
Els Prats de Sallent: segona quinzena de juliol
Sallent: Segunda quincena de mayo
Valldarques: Primera quinzena de setembre
"Aplecs" i tradicions
Sant Joan de Montanissell: segona quinzena de juny
Sant Miquel de les Masies: Primera quinzena de maig
"Baixada de Raiers": segona quinzena d’agost
Els “Raiers” fins a principis del segle XX, Coll de Nargó, va ser, junt amb el Pont de Claverol, a la Noguera Pallaresa, el nucli més important de raids de Catalunya.
"Fira del Rovelló": Primera quinzena d’octubre |
Festes populars Oliana
Festes Majors
Oliana. Primera quinzena agost
El Castell d' Oliana, Primera quinzena setembre
fires
fira de Tots Sants
1 de novembre
Mercats
Dissabtes
Arts i tradicions
Dinar de Carnaval
Dimart de Carnaval.
"Els Armats". Processó de la Passió amb quadres escènics. Divendres Sant.
Festival de Joves Intèrprets. A Oliana existeix una important tradició musical. Aquest fet es tradueix en les activitats que duu a terme l’ Escola Municipal de Música i en la celebració, els mesos de juny i juliol, del Festival de Joves Intèrprtes, amb un atractiu programa que ofereix concerts de nous valors amb projecció internacional. En l’àmbit popular, cal destacar el coro de “Caramelles”, que anualment amenitza la Pascua pels carrers de la Vila i la Coral de Sant Andreu.
|
Festes populars Organyà
Festes Majors.
Organyà. Primera quinzena d’agost
Aplecs
Font Bordonera. Dilluns de Pascua
Santa Fe. Dilluns de Pentecostés
Fires
Fira del Dibuix, primera quinzena d’Agost.
Fira de Sant Andreu. Antigament, la fira de Sant Andreu d’Organyà, era una de lees més concorregudes del Pirineu. A pesar de que els seus orígens no están documentats, sabem que existía una fira ja en el segle XII. La celebració durava més d’una semana i concentrava animals procedents de tot l’Alt Urgell i també el Pallars, la Cerdanya, el Solsonès, l’Urgell, Aragó, Andorra i França. Acudien a la fira compradors de tots aquests llocs, i inclús de València i Castella. Desprès d’una época de profunds canvis, aquests últims anys a la Fira de Sant Andreu, ha pres una nova força amb un espai dedicat als productes artesans. Segona quinzena de noviembre.
Mercat: Diumenges
|
Festes populars Pon de Bar
Festes Majors
Aristot: Primera quinzena de setembre
Bar: Primera quinzena d’agost
Castellnou de Carcolze: segona quinzena de juny
Pont de Bar: segona quinzena de juliol
Toloriu: Primera quinzena d’agost
|
Festes populars Ribera d'Urgellet
Festes Majors
Montant de Tost. Segona quinzena d’agost
Arfa. diumenge de Pentecostés
Adrall. Primera quinzena de juliol.
El Pla de Sant Tirs. Primera quinzena d’agost
La Parròquia d' Hortó. Primera quinzena de juliol
Els Hostalets de Tost. Segona quinzena de setembre
Castellar de Tost. Primera quinzena de novembre
|
Festes populars Les Valls d'Aguilar
Festes Majors
Castellàs del Cantó. Primera quinzena d’agost
Espaén: Primera quizena d’agost
La Guàrdia d' Ares: primera quinzena de setembre
Noves de Segre: Segunda quinzena de juliol
Noves de Segre: segona quinzena de novembre
Taús: segona quinzena de setembre
"Aplecs":
Sant Martí de Taús: segona quinzena de maig
Sant Quiri: primera quinzena de juny |
Festes populars Les Valls del Varila
Festes Majors
Anserall. Primera quinzena de setembre
Argolell. Primera quinzena d’octubre
Arcavell. Primera quinzena d’octubre
Ars. Primera quinzena novembre
Asnurri. Segunda quinzena de setembre
Bescaran. Primera quinzena de novembre
Calbinyà. Primera quinzena de juliol
Civís. Segona quinzena octubre
La Farga de Moles. Primera quinzena d’agosto
Os de Civís. Segona quinzena de juliol
San Joan Fumat. Segona quinzena de maig
|
|
